Roger Forner Fabre de petit, a l'Hermita de Mig Camí

Aprenent des de 1987


Tot comença en algun lloc

Vaig néixer a la ciutat de Tortosa el 25 de febrer de 1987, amb el que el destí em va oferir el fet de poder créixer entre les vastes i majestuoses Terres de l'Ebre, molt lluny del caos i de la contaminació de la gran ciutat. Per a qui les conegui, m'entendrà si afirmo de l'afortunat que sóc per això i és que no puc estar més orgullós de poder residir en un lloc amb tanta història, bellesa i bona gent.

En l'actualitat resideixo a Tortosa, tot i que tinc la gran sort de disposar d'una segona residència a Vinallop, una petita pedania que, en el seu moment, em va robar el cor.

Sumem ara, a aquest territori en el qual he tingut la sort d'haver nascut, altres terres, aquestes més llunyanes i que em van enamorar, que segueixo estimant i que, malgrat les seves diferències, són igual de perfectes: Extremadura. Hi vaig viure molts Nadals màgics i uns estius excepcionals que sens dubte en van fer, de mi, part de la persona que sóc avui en dia. Els meus primers viatges a terres llunyanes, amb uns paisatges inèdits, amb una gastronomia única -hi incloc en aquesta les "pringás" de la meva tieta Mari- i on, a més a més, hi tinc part de la meva estimada família.

Família

Si alguna cosa, o més ben dit algú, em vincula amb les terres extremenyes és una persona de la qual n'he après a suportar el pes del transcurs de la vida, a ser fort, i es tracta de la meva mare Leo Fabre Luceño, qui se'n va vindre a Catalunya a provar sort i on va conèixer al meu pare, Santiago M. Forner Roé.

El meu pare és una persona humil, d'aquestes a les que se'ls deixa anar molt sovint aquesta frase de... "és una bona persona". Sens dubte l'admiro per això, m'ha transmès molts valors socials i m'ha anat deixant anar sermons, afectuosament parlant, amb els que m'ha ensenyat a viure millor i més lliure. Rere seu hi ha moltes històries viscudes, d'aquestes que ens solem prendre com a exemples, com a objectius, com una forma de fer i créixer.

La meva família és gran i ho dic amb tots els sentits de la paraula. Ara bé, i sent realistes, mai m'he permés veure aquesta grandesa com a un sinònim de la perfecció. Gran és la distància que hem separa de bona part d'aquesta i l'imperceptible rapidesa del transcurs del temps, sumat a la distància, ha jugat sempre en contra d'un dels meus desitjos, la immutabilitat dels sentinments.

No és que els meus sentiments siguin immutables, però la distància, en mi, mai ha tingut la força suficient com per aconseguir que aquests trontollin, tot i que m'esgarrifa el saber que hi ha tantes persones del meu voltant que, amb aquest sentit, són tant diferents. No obstant, mai podré deixar d'estimar a una família que m'ha transmés uns valors socials i familiars tant gegantins i estigui on estigui aquesta, ja sigui a Tortosa, Roquetes, Tarragona, Badalona, Granollers, Madrid, Cáceres, Badajoz, Càdis... allí on hi sigui, jo sempre l'estimaré.

Sumant coneixements

Durant l'etapa escolar i l'educació secundària obligatòria (ESO) vaig adquirir certs coneixements que vaig complementar amb "el repàs de Santi", el teatre de la Sala Colibrí i l'acadèmia d'anglès Big Ben.

A més a més vaig iniciar un vincle molt afí amb l'esport, el practicava a les activitats extraescolars de l'Escola Ferreries (handbol i atletisme) i també de forma federada, Judo (Tortosa Athletic Club), Futbol (E.F. Dertusa) i Handbol (C.E. Tortosa i C.B.M Vinaròs), on en aquest últim vaig tenir la sort d'experimentar com a monitor i entrenador de diverses escoles del municipi de Tortosa, inclosa l'escola d'handbol del club i, a més a més, de jugar amb la selecció de Tarragona i a Segona Nacional.

L'esport va suposar un canvi en la meva vida. Tots els valors que adquiria eren aplicats a través d'aquest i m'omplia amb tal magnitud que el vaig tenir com a objectiu durant molts anys. A la fi i al cap i donades certes circumstàncies, aquest va ser el que m'ha portat on avui en dia estic.

Esclau d'un mite

Acabada l'ESO em vaig veure sotmès per aquest pensar primitiu en què les bones notes defineixen el camí a seguir dels teus estudis i, fins i tot, a la negació de les teves preferències, d'allò que t'omple i sents com una vocació... El meu desig era estudiar un Cicle Formatiu d'esport i, a través d'aquest, accedir a la Universitat. Però els meus plans es van veure frustrats donat que em van obligar a cursar el Batxillerat.

Vaig començar el Batxillerat sense cap mena d'interès perquè no tenia més preferències que l'esport, tot i que més ben dit podria afirmar que, per aquell llavors, no volia obrir la meva ment a noves possibilitats. Vaig allargar aquests estudis un temps i em vaig esforçar per fer canviar d'opinió als meus pares, un esforç que no va tenir cap efecte però que em va fer créixer i afrontar la situació des d'una altra perspectiva.

Amb el Batxillerat i la Selectivitat a la butxaca però sense una vocació definida i encara pensant en l'esport, em vaig presentar a un concurs amb una idea de projecte just per a aquest, introduint-me de ple en el món de l'emprenedoria.

Creixent

Vaig aconseguir ser seleccionat en diversos programes d'emprenedoria, el Yuzz, el LinktoStart, el Sinèrgies, el TGNTalent i fins i tot vaig rebre una beca per assistir al Fòrum Impulsa de la Fundació Príncep de Girona (actual Fundació Princesa de Girona), amb el que vaig experimentar moltíssimes situacions, vaig sumar nous coneixements i, pot ser el més important, vaig començar a obrir la ment.

Els projectes, en gran part, estaven relacionats amb les TIC, sobre les quals m'atreia i continua atraient molt el fet que aquestes siguin tan obertes i que et permetin abastir tants camps. A mesura que va anar passant el temps vaig veure altres possibilitats que no fossin únicament aquells estudis que no vaig poder cursar, de manera que vaig estudiar dos Cicles Formatius de Grau Superior, Desenvolupament d'Aplicacions Web i Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma (DAW i DAM, respectivament).

Trobant-me a mi mateix

Es diu que el temps ens posa a cadascú al seu lloc. Pot ser que a hores d'ara, amb el viscut, no hagi pogut assolir tots els meus objectius, però he trobat una vocació que em permet seguir aprenent i trobant-me a mi mateix. Si alguna cosa he fet, fins al dia d'avui, ha estat no deixar d'aprendre, de seguir endavant i, molt important, de no penedir-me per cap de les meves accions, sempre allunyant-me d'aquell pensar primitiu que et marca els límits sobre el què fer o com fer les coses.